miércoles, 15 de marzo de 2017

La matèria.

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat 

d'energia, i està subjecta a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de

 mesura. És a dir, és tot allò que ocupa un lloc en l'espai, es pot tocar, es pot 

sentir, es pot mesurar, etc.



http://2.bp.blogspot.com/_CPPH_lxVB_g/TKDwypFqRzI/AAAAAAAAAOE/lwMBVrSe6lc/s1600/Substa%CC%80ncies+pures+i+mescles.+1rESO.jpg
 Tenen una composició fixa i propietats característiques
( temperatures de canvi d’estat, pressió de vapor, densitat,
cap... 

https://bibliotecadeinvestigaciones.files.wordpress.com/2013/01/tabla_periodica-color.png
Compostos
Es representen mitjançant fórmules químiques.
Aigua ( H2O ) Clorur de sodi
( NaCl )
Diòxid de carboni
( CO2 )
Cl... Les mescles estan formades per diverses
substàncies pures ( components ).
 No tenen propietats fixes ( depèn de la
comp... Se’n poden distinguir els components a ull nu
 Grandària de partícula > 0,001 μm
 Les propietats varien d’un punt a l’... Les mescles homogènies o
dissolucions tenen aspecte uniforme.
No se’n poden distinguir els
components a ull nu ni amb un...
Mescles homogènies
Oxigen
en aigua
Ví
Acer
Aigua
mineral
Classificació de la matèria
https://image.slidesharecdn.com/substnciespuresimescles-100701144458-phpapp02/95/substncies-pures-i-mescles-1-728.jpg?cb=1277995536
https://image.slidesharecdn.com/udevb-130215153459-phpapp01/95/ud-evb-10-638.jpg?cb=1360942794
La matèria <ul><li>Tots  els objectes , com un llibre, una roca o una llapis, que formen part de l’univers  són cossos. </...La mal·leabilitat és la propietat física, que juntament amb la ductilitat, indica la capacitat d'un cos o d'un material (especialment metalls) de ser fàcilment deformable.


CANVIS DE LA MATÈRIA


   Si rompes un pedazo de papel, los pedazos siguen    siendo papel, pero si lo quemas, dejan de ser papel para    conver...
CAMBIO QUÍMICO•Como resultado de un cambio químicose forman una o más nuevassustancias.•Estas nuevas sustancias sondiferen...Cambio físico Son aquellos en las que no cambia la naturaleza de las  sustancias que intervienen. Se consideran cambios ...
EJEMPLOS DE CAMBIOS QUÍMICOS la combustión quema de los materiales el enmohecimiento del hierro huevo cocido        A...

RÁPIDO O LENTO   Algunos cambios ocurren tan despacio que no los    notamos hasta pasado algún tiempo.       ¿Puedes dar...
Resultado de imagen de cambios físicos en la materia dilatacion
 ¿CUÁNTO HAS APRENDIDO?Clasifica los siguientes cambios como: cambio físico (F) o  cambio químico (Q).romper un lápiz      ...
Resultado de imagen de cambios físicos en la materia ejemplos
 6.1 REACCIONS I EQUACIONS QUÍMIQUESCanvis físics: aquells en que no varia la naturalesa de la substànciaAlguns exemples:  ...
Resultado de imagen de cambios físicos en la materia ejemplos
Activitats inicials:Les reaccions químiques no succeeixen només en els laboratoris, sónfenòmens molt corrents en la vida d...

Sublimación progresiva.
Es la transformación directa, sin pasar por otro estado intermedio, de una materia en estado sólido a estado gaseoso al aplicarle calor.
Ejemplo:
Hielo (agua en estado sólido) + temperatura = vapor (agua en estado gaseoso)
cambios materia001

Fusión.
Es la transformación de un sólido en líquido al aplicarle calor.
Es importante hacer la diferencia con el punto de fusión, que es la temperatura a la cual ocurre la fusión. Esta temperatura es específica para cada sustancia que se funde.
Ejemplos:
Cobre sólido + temperatura = cobre líquido.
Cubo de hielo (sólido) + temperatura = agua (líquida).

El calor acelera el movimiento de las partículas del hielo, se derrite y se convierte en agua líquida.

Evaporación.
Es la transformación de las partículas de superficie de un líquido, en gas, por la acción del calor.
Este cambio ocurre en forma normal, a temperatura ambiente, en algunas sustancias líquidas como agua, alcohol y otras.
Ejemplo. Cuando te lavas las manos y las pones bajo la máquina que tira aire caliente, éstas se secan.

Sin embargo si le aplicamos mayor temperatura la evaporación se transforma en ebullición


Ebullición.
Es la transformación de todas las partículas del líquido en gas por la acción del calor aplicado.
En este caso también hay una temperatura especial para cada sustancia a la cual se produce la ebullición y la conocemos como punto de ebullición.
Ejemplos: El agua tiene su punto de ebullición a los 100º C, alcohol a los 78º C. (el término hervir es una forma común de referirse a la ebullición).




Solidificación.
Es el paso de una sustancia en estado líquido a sólido.
Este cambio lo podemos verificar al poner en el congelador un vaso con agua, o los típicos cubitos de hielo.

Contracción.
Es la disminución de volumen que sufre un cuerpo al enfriarse.
Por ejemplo, los zapatos te quedan más "sueltos " en invierno; al poner un globo inflado en un tiesto con agua fría disminuye su tamaño.



Condensación .
Es el cambio de estado de una sustancia en estado gaseoso a estado líquido.
Ejemplo: El vapor de agua al chocar con una superficie fría, se transforma en líquido. En invierno los vidrios de las micros se empañan y luego le corren "gotitas"; es el vapor de agua que se ha condensado. En el baño de la casa cuando nos duchamos con agua muy caliente y se empaña el espejo, luego le corren las "gotitas " de agua.



Contracción.
Es la disminución de volumen que sufre un cuerpo al enfriarse.
Por ejemplo, los zapatos te quedan más "sueltos " en invierno; al poner un globo inflado en un tiesto con agua fría disminuye su tamaño.


Dilatación.
Es el aumento de volumen que experimentan los cuerpos al contacto con la temperatura.
Por ejemplo, el Mercurio del termómetro se dilata con facilidad y por eso es capaz subir por un capilar pequeño e indicar el alza de temperatura.
Este fenómeno no afecta sólo a los líquidos o sólidos también a los gases. Al recibir un aumento de calor, las partículas se separan entre sí, permitiendo que el gas se torne más liviano y se eleve. Ejemplo de esto es lo que hace posible que los "globos aerostáticos" se puedan elevar y desplazar.


Resultado de imagen de canvis quimics en la matèria oxidació
Resultado de imagen de canvis quimics en la matèria combustió

Putefracció
 Resultado de imagen de fruta pudriendose
EXERCICI CANVIS FÍSICS I QUÍMICS

lunes, 6 de marzo de 2017

Compara-contrasta

Juan José Cundafé Sol<br />Miguel del Valle Marino<br />Itzel Treviño Mahuad<br />Comparación del Renacimiento, Barroco y ...


Entre les principals característiques de l'art renaixentista, cal destacar per damunt de totes que el cos humà recupera la seua importància (antropocentrisme) . Es busca la bellesa per mitjà de l'equilibri i l'harmonia; i es perseguix el naturalisme. Es recupera l'escultura exempta i entre els principals materials que s'usen destaca el marbre i el bronze. I quant als temes, es van recuperar els mitològics i encara que en menys mesura que en el gòtic, també trobem temes religiosos.
- Imitació de l'arquitectura i l'escultura de Grècia i Roma.
- Realització d'una bellesa ideal, ajustada a cànons dictats per la raó.
-Busca de la serenitat i l'equilibri que procedixen de l'harmonia del tot. 
-Creació d'obres, la claredat i perfecció de la qual, atributs exigits per la raó universal, els donen una validesa permanent.
-És narrativa: exposa històries i successos, reals o ficticis, trets de la religió, de la mitologia o de la història. 
-és realista: les figures humanes o d'animals, i els objectes inanimats estan reproduïts amb la major atenció.
 -El quadre es presenta amb la perspectiva geomètrica i dóna la il·lusió de profunditat. Es dóna interés preferent al cos humà, en particular al nu, l'anatomia del qual s'estudia i còpia cuidadosament.


El Renaixement va ser un moviment cultural i artístic
que va voler tornar als ideals estètics dels grecs i els
romans de l...

En l’arquitectura es van fer servir elements propis de
l’antiguitat clàssica com ara les columnes o les
cúpules.
Catedral ...

CÚPULA DE
LA BASÍLICA
DE SANT
PERE

 

 

En l’escultura i la pintura hi va haver un gran interès
per representar amb el màxim de perfecció el cos
humà.


MIQUEL ÀNGEL
BUONARROTI

LA PIETAT
  

MOISÉS
  

 

DAVID
  

 

 LA CAPELLA
SIXTINA
  

CREACIÓ DEL SOL I DE LA LLUNA
  

EL JUDICI
FINAL
  

LEONARDO
DA VINCI
  

LA GIOCONDA
  

 ESTUDI DE
L’ANATOMIA
  

El Barroc és un estil que torna a la temàtica religiosa i
mitològica. És un art molt més recarregat.
  

L’arquitectura és monumental, amb moltes línies
corbes i una decoració recarregada.


En l’escultura es volia captar el moviment i
l’expressivitat de les figures, que sovint es
representaven en postures força... 

En la pintura hi havia una gran preocupació per l’ús de
llums i obres i la perspectiva.
  

BERNINI
  

EL RAPTE DE
PROSERPINA
  

L’EXTASI
DE SANTA
TERESA
  

Ara podreu comparar algunes escultures del
Renaixement i del Barroc. Sabries dir a quin corrent
artístic pertany cada una?
  

El Renaixement i el Barroc 

El Renaixement i el Barroc 

El Renaixement i el Barroc 

El Renaixement i el Barroc


L'ESCULTURA BARROCA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
● Representa el pathos: les passions i els
sentiments.
● Teatralitat. De fe...

L'ESCULTURA BARROCA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
● Moviment espontani i imprevisible, com una explosió.
Ocasiona una línia o... 

DIFERÈNCIES ENTRE L'ESCULTURA
DEL RENAIXEMENT I EL BARROC
RENAIXEMENT:
● Simetria
● Plasticitat
● Naturalisme idealitzat
●... 

El Renaixement i el Barroc 

 GIAN LORENZO BERNINI
(1598-1680)
● Artista universal: arquitecte, decorador i
escultor. Busca la síntesi de les arts i
tre... 

GIAN LORENZO BERNINI
(1598-1680)
● Bernini opinava que les coses no són com les veiem sinó
que en la seua aparença influei... 

El Renaixement i el Barroc 

El Renaixement i el Barroc 

El Renaixement i el Barroc

El Renaixement i el Barroc 

TOMBA D'URBÀ
VIII (1628)
● Combinació de marbre (les virtuts:
justícia i caritat), porfidi (urna sepulcral),
bronze daurat...

 El Renaixement i el Barroc

El Renaixement i el Barroc 

GREGORIO FERNÁNDEZ
(1576-1636)
● Taller a Valladolid, capital de la Monarquia
Hispànica entre 1601 i 1606. El retorn de la... 

RETAULE DE SANTA MARIA DE
LEBRIJA (1629-1637)

 LA INMACULADA (1655)
  

PEDRO DE MENA (1628-1688)
● Deixeble de Cano, escola de
Granada.
● Escultor amb una forta sensació
de misticisme, proper a... 

MAGDALENA PENITENTE
(1664)
  

VIRGEN DE LAS ANGUSTIAS
(1740)
  

AZOTES (1751)
  

ORACIÓN DEL HUERTO GETSEMANÍ (1754)
  

LA VERÓNICA (1755)
  

SAN JERÓNIMO
(1755)
  

CRISTO YACENTE (1776)
  

 PINTURA BARROCA:
CARACTERÍSTIQUES
GENERALS
● Teatralitat i escenografia (núvols, fums d'encens...).
Fusiona les figures am... 

PINTURA BARROCA:
LA INDUMENTÀRIA
● Crisi de la moda hispànica (incòmoda i
cara) que se substitueix per altra més
econòmica... 

PINTURA BARROCA ITALIANA:
MIQUEL ÀNGEL MERISI, «CARAVAGGIO» (1573-1610)
● Pintor de vida tumultuosa que va revolucionar
la... 

LA VOCACIÓ
DE SANT
MATEU (1601)
  

LA INCREDULITAT DE
SANT TOMÀS (1602)
  

LA MORT DE LA MARE
DE DÉU (1606)
  

ELS DEIXEBLES D'EMAÚS (1606)
  

ANNIBALE CARRACCI
(1560-1609)
● Pertany a una família d'artistes
italians de l'escola de Bolonya que
produïren entre el Ma... 

L'ELEVACIÓ DE LA CREU
(1610-1611)
  

EL DAVALLAMENT DE LA CREU
(1612)
  

RAPTE FILLES DE LEUCIP (1619)
● Oli sobre tela. 2,2 X 2,1 m. Colors càlids.
● Rapte de Hilaíra i Febe, les filles de Leuci... 

HELENA
FOURMENT
  

L'ESCOLA HOLANDESA
● La burgesia és el principal client i la pintura vol
decorar les seues cases.
● Amb excepció dels doel... 

DESDEJUNI
(1635)
● Representa un
Rembrandt triomfant,
que acaba de casar-se
amb Saskia (1634).
L'autorretrat deixa
veure l... 

EL SACRIFICI
D'ISSAC (1635)
  

LA RONDA DE
LA NIT (1642)
● Rembrandt va trencar amb el Doelen tradicional de l'època en captar «fotogràficament» una acci... 

BETSABÉ EN EL BANY (1654)
● La minyona
Hendrickje Stoffels
(1626-1663),
parella
sentimental de
Rembrandt, li va
servir de ... 

PINTURA BARROCA
ESPANYOLA
  

LA BARBUDA DELS
ABRUZZOS (1630)
EL SANCALLÓS (1642)
  

LA IMMACULADA
CONCEPCIÓ
(1635)
● Interpretació magistral pintada per
al retaule major del Convent de les
Agustines de Mont... 

LOS BORRACHOS O EL TRIUNFO
DE BACO (1628-1629)
● El déu del vi corona un
soldat en una escena
que imita a un bateig,
tot i... 

VELÁZQUEZ:
1r
VIATGE A ITÀLIA (1629-1631)
● És Rubens qui l'animà a anar. Coneix més de prop
l'obra de Miquel Àngel, Rafae... 

MARIA
D'HONGRIA
(1630)
  

VELÁZQUEZ:
2a
ETAPA MADRILENYA (1631-1648)
● Període de plena maduresa, on assenta tots els seus aprenentatges i
els reint...


LITERATURA DEL RENAIXEMENT